Dia 8: Alice Springs-Uluru-Alice Springs

Avui toca uns dels plats forts del viatge, la visita a la pedra sagrada dels aborígens, l”Uluru. Ens llevem ben d”hora ben d”hora i a les 06.00AM ja estem conduint per l”Stuart Highway, ens queda una jornada maratoniana.

Durant el camí d”anada no hi ha res destacable, busquem cangurs o animals exòtics i només hem trobat una vaca morta i una àliga enmig de la carretera devorant un cadàver indeterminat. Després d”unes 5 monòtones hores arribem a Ayers Rock on recuperem forces, i fem ja l”aproximació a The Rock. N”hem sentit a parlar molt, hem vist fotos i vídeos, hem llegit molt sobre el tema a les guies, però qualsevol adjectiu quedar curt davant la majestuositat d”aquest fenòmen natural. És un puto espectacle.

Canvis de formes a mesura que l”anem rodejant, canvis de colors segons la lluminositat...ens deixen atònits. Fem moltes fotos immortalitzant els moments, fem algunes de les rutes al voltant de la roca sota un Sol de justícia...40 graus de temperatura...un petit infern, que fa que l”accés al cim estigui prohibit (a partir de 36 graus no es permet pujar-hi).
Després d”unes horetes gaudint d”aquest espectacle enfilem cap al Kata Tjuta, també conegut com The Olgas, el germà petit d”Uluru i situat dins el mateix parc natural. Es tracta d”un conjunt de 12 pedres gegants, potser no tan espectacular però sense massa a envejar a l”Uluru.
Cap a les 5 de la tarda, ja una mica destruïts, comencem la ruta de tornada, ens han recomanat no tornar de nit ja que els animals es posen a la carretera. Tenim la intenció de repostar a la granja de Curtin Springs però quan hi arribem la noia de la gasolinera diu que els surtidors no funcionen  perquè els sortidors estan massa calents (clar que fa calor si no hi ha sostre a la gasolinera), ens vol fer esperar fins les 8 del vespre a que refredi...mentre insisteix que les habitacions valen 40 AUD$. Quan li diguem que hem d”anar SÍ o SÍ a Alice Springs la mateixa nit, se”n recorda que té un tercer sortidor que casualment sí funciona després de molt insistir en provar-ho. Qué cadascú tregui les seves conclusions.

Quan semblava que ja no passaria res més, ens trobem amb un cangur suïcida posant a prova els frens del Canyonero2. A partir d”aqui tenim vàries trobades més amb aquests marsupials, algunes de les quals documentem gràficament. Cada vegada que trobem un cangur hi ha una explosió de felicitat al cotxe. També trobem moltes vaques salvatges que aparentment també viuen a l”Outback. No hem vist cap camell.

Després d”aquesta petita eufòria a algú se li acut pensar que queden més de 300 km i és absolutament fosc. Si patíem pels cangurs, el que realment ens va acollonir més són els «road-trains» (immensos tràilers amb tres remolcs que poden arribar a 50 metres de llarg i que van a 120 km/h), cada vegada que en trobem un de cares se”ns talla la respiració...riute”n dels cangurs.

Al cap de 4 hores més aconseguim arribar sans i estalvis a Alice Springs, on  ho celebrem amb unes cervesetes al bar de moda, el Montes 74, on ens aten un cambrer eivissenc en català, que fa temporada en aquest cul del món.
És una sensació molt estranya fer la cervesa tancat en un bar-fortalesa, rodejats amb una tanca de dos metres i un guarda de seguretat a la porta per evitar el contacte amb els aborígens...ens dóna cert regust a apartheid.