Dia 16 Airlie Beach - Hervey Bay

Per guanyar temps en la planificació, hem decidit ajuntar dues jornades en una i conduir directament de Airlie Beach a Hervey Bay, 900 km per una carretera nacional, tot i que anem bastant bé a uns 110-120 km/h tota l”estona exceptuant vàries petites ciutats que anem travessant, algunes amb uns noms molt peculiars com ara Pindi Pindi, Kolijo, Kuttabul, Mandarana, Yaamba, Dululu, Gin Gin...La jornada transcorre entre un esmorzar a Mackay i un dinar a Rockhampton (ciutat popularment coneguda com «Rocky»).
Estem travessant Queensland, estat famós per les grans plantacions de canya de sucre, que anem veien pel camí. També ens fa gràcia veure per primer cop el cartell advertint presència de koalas, i continuem veient (això és la tònica de tot el viatge) varis cangurs morts a la carretera i algun porc senglar.  Encara no hem vist cap camell.
Durant tota aquesta zona ens anem trobant cartells advertint-nos de la perillositat de quedar-te adormit al volant...alguns cartells com «Rest or Die!», «Rest or R.I.P.»...i tota mena d”alusions a la mort a la carretera...senyals molt dures que ens fan estar alerta. També ens sorprèn el senyal de «Rest! Free Coffee», i una sortida al costat per fer un cafè gratuït en una caseta d”una àrea de descans...o un senyal dient «Nens: encara queden dues hores per Rocky».
Com anècdota alguns senyals de trànsit són un joc de trivial...primer trobes un senyal dient la pregunta «quina és la muntanya més alta de Queensland?» i al cap d”uns km trobes un senyal amb la resposta...mentrestant hi ha senyals recordant-te que juguis al joc perquè això et pot salvar la vida.
Al cap d”unes 13 hores en total, cap a les 20.00 del vespre, arribem a l”hostal on ens trobem amb la sorpresa de que està tancat...i un cartell dient que truquem a un número...i que hi ha un telèfon a disposició al pati del darrera, al qual es pot accedir lliurement pujant unes escales i esquivant varis obstacles i persones...primer creiem que estem salvats quan veiem un noi amb un uniforme negre i ens pregunta si som de l”hostal...falsa alarma...porta una pizza a les mans i també demana la nostra ajuda.
Finalment trobem el telèfon i una inquilina ens diu si ens pot ajudar...ara sí que estem salvats...o no! Ens n”adonem que té vàries ampolles buides al voltant, fa passos en fals i no vocalitza...per arrodonir-ho surt un altre inquilí cubano dient que aquesta dona treballa aqui...la situació és esperpèntica.
Decidim tallar les converses amb la dona, el cubano i el pizzero, i amb la inestimable col.laboració d”una altra inquilina molt més cabal, aconseguim un codi per les claus de l”habitació...entrem i ara sí, salvats!
Demà serà un gran dia, have a good night!