Dia 21 Sydney - Salt

Avui és el dia que podem dormir amb més tranquil.litat, així que a mesura que ens anem llevant ens trobem al menjador de l'hostal "degustant" el famós Vegemite per esmorzar. Dediquem tot el matí a fer una bona caminada pel Sydney Bridge, pont que creua tota la badia, i d'on obtenim unes grans fotos de l'òpera y l'skyline, aprofitem per comprar l'últim souvenir, i ens dirigim a l'aeroport amb molta antelació per tal de dinar plàcidament.
Un cop a la zona de facturació se'ns capgiren  tots els plans...el passaport d'un de nosaltres està lleugerament malmès per la pàgina de la foto i el responsable de seguretat diu "you have a problem", i que com a mínim ho han de comprovar dues persones més. Al cap d'una estona torna el supervisor i diu "in this moment...NO", i que durant mitja hora posarà un extintor al cim a veure si queda prou planxat com per passar el control. Tot i això ens adverteix que a Londres segurament no passaria els controls de seguretat. Durant aquesta tensa i llarga mitja hora fem una trucada a l'ambaixada al número d'emergència de l'ambaixada espanyola i ens surt un "contestador automàtic d'emergència"...pengem, tots pensem que quan siguem independents almenys tindrem el nostre propi contestador automàtic d'emergència...en català.
Al final torna a venir el primer responsable amb el passaport i diu que OK, està prou planxat, i fins en fa alguna brometa...tela.
Pensem que el vol de tornada serà llarg quan a un de nosaltres li cau "la gota malaya"...un goteig constant provinent de la condensació de l'aire condicionat...l'hostessa ens assegura que aquest degoteig cessarà en breu...així és.
20 hores més tard arribem a Londres, on la nostra companya de fila comença a sagnar pel nas degut a la pressió...som a Heathrow a les 6.00 del matí, així que fem una deliciosa pinta de Guinness i ara sí pugem al darrer avió sense cap tipus de problema...salvats. A més, aquest darrer avió està mig buit i la majoria de nosaltres podem estirar-nos utilitzant tres seients.
Un cop a Barcelona, ens espera un xofer que ens portarà a Salt tot esquivant una mega-retenció a la ronda de Dalt.

Ens ha agradat:
- Visitar l'Uluru i el parc Kata-Tjuta.
- Que un de nosaltres es comprés un Dijeridoo.
- Les bones vistes de les platges.
- El barramundi, el cangur i el cocodril a la brasa.
- La fauna extremadament diferent i única d'Austràlia.
- La integració de la dona al món de la construcció.
- Trobar pocs turistes, ni espanyols ni catalans...per fi un aïllament gairebé total.
- Totes les cerveses locals i l'excel.lent vi australià.
- Conduir per l'esquerra.

No ens ha agradat:
-La inexistència, mal funcionament i excessiu preu del WiFi i connexions a internet en tot Austràlia...lamentable.
- Demanar i pagar per avançat als restaurants i la beguda en una altra barra del mateix restaurant.
- La plaga de fast-foods a tot Austràlia.
- Els "schoolies" australians...una plaga.
- Els varis Llorets que hi ha a la costa de Queensland.
- Trobar excessius animals morts a les carreteres (cangurs, koales, senglars i vaques)
- L'extrema degradació i marginació dels aborígens australians.
- El Vegemite per esmorzar.
- La poca durada dels semàfors de peatons a Sydney...un segon.

Dia 20 Coffs Harbour - Sydney

Ens llevem una mica més tard del que pensàvem i un xic espessos degut a les conseqüències de la nit anterior, i ens dirigim de nou cap a Sidney. L'última jornada transcorre amb tranquil.litat, finalment hi ha una bona autopista de doble carril i cap a les 17.00 ja som a l'aeroport tornant el cotxe, on passa una revisió exhaustiva per part del noi d'Europcar. De moment sembla que tot és correcte i no tindrem cap sorpresa amb la factura final. Abans d'arribar a l'aeroport intentem passar pel famós pont de Sydney i quan ja estem totalment preparats amb les càmeres per tal de fer fotos a l'òpera, el port, i tota la badia...el GPS ens fa la mala jugada de fer-nos passar pel túnel, total que travessem gairebé tot Sydney per sota terra i no veiem res...demà ja caminarem per sobre el pont.
Ens tornem a allotjar al mateix hostal de Sydney on vam anar fa 20 dies...sembla que hagi passat una eternitat. Tenim temps d'apalancar-nos una estona a l'habitació, on el sisè home és un peruà de Lima que ha treballat a Perth i gran fanàtic del Barça.
Fem una birra al Scary Canary, on quedem amb la Rebeca, i li expliquem les nostres aventures i desventures pel territori australià, anem a sopar i acabem fent una cervesa en la que serà l'última nit del viatge.

Dia 19 Surfers Paradise - Coffs Harbour

Avui és un  dia de transició...acabem de travessar tot Queensland i tornem a entrar a Nova Gales del Sud, tornem a canviar d'hora (una hora més) i el nostre amic jet-lag ens torna a visitar.
Ben aviat ens plantem a la localitat de Nimbin, una població ultra-hippy que era de parada obligatòria...impressionant. Esmorzem al local més hippy de la localitat més hippy del país més hippy del món, i visitem el mercat, on abunden tota mena de tarotistes, venedors d'incens, iaios descalços anclats en els ani ys 60s-70s, venedors de feralla...molt curiós tot plegat. Tot està decorat amb la bandera hippy, des del bus de línia fins els lavabos i fins i tot els bancs del poble...com a curiositat totes les faroles de Nimbin van amb plaques solars...ningú de nosaltres decideix comprar ferralla ni pizzes orgàniques de tofu, així que fem camí cap a Byron Bay, una localitat costanera i 100% surfer, on ens deleitem amb unes vistes espectaculars durant un parell d'hores disfrutant del mar, les onades i l'entorn.
Dues hores més de conducció cap al sud ens porten a la localitat de Coffs Harbour, on casualment havíem decidit fer nit, en principi un tranquil poble costaner on havíem pensat un diumenge-nit de relax.
Tot canvia quan, un cop registrats a l'hostal, anem a comprar alguna cosa per sopar. Encara no sabem com, divisem una festassa descomunal molt a prop del supermercat. Hàbilment deixem les coses a l'apartamenti després de tres intents (un a peu, un amb cotxe i un altre cop a peu) aconseguim descobrir que la festa estava a 50 metres del nostre apartament...així que hi donem un cop d'ull...que es converteix en una llarguíssima sessió lúdico-surfista, posant tota la carn a la graella. Una combinació entre  surf, bona música, i un ambient on realment ens sentim molt còmodes...segurament el millor local dels 21 dies de viatge...recordarem Coffs Harbour com el "San Luis Obispo" australià!!.
Llàstima que, com sempre, ens faltarà una nit!

Dia 18 - Hervey Bay - Surfers Paradise

Ens dirigim cap a Brisbane ben aviat passant per diversos pobles entre els quals destaquem la població de Deception Bay...el nom promet. Seguint les instruccions del GPS, quan faltaven 5 minuts per Brisbane ens trobem enmig d”una mega-retenció per obres que ens fa trigar 2 hores per arribar al nostre destí...la reserva de koalas i cangurs Lone Pine Koala Sanctuary. No hem trobat cap mena de rastre del cicló que hi ha hagut dos dies abans i que hàbilment hem sortejat amb la nostra fantàstica planificació del viatge. A Brisbane disfrutem d”un parell d”horetes veient dingos, wombats, diables de Tasmània, llangardaixos i evidentment, koales i cangurs, entre els quals intentem fer-nos uns «selfies» .
Després de dinar a la mateixa reserva, continuem cap a la Gold Coast i arribem en un parell d”hores a Surfers Paradise, catedral del surf australià, una barreja entre Lloret i Miami...incrementat per la influència dels «schoolies»...que no ens podem treure de sobre des d”Airlie Beach...és la festa que celebren els adolescent australians en aquesta època...una mena de setmana blanca.
Fem les fotos de rigor a Surfers, sopem en un local anomenat Hooters i fem una incursió nocturna a la ciutat, plagada d”adolescents i polis...semblava un estat policial.
Demà teòricament és dia de «transició», bona nit malparits!

Dia 17 - Frasier Island

Ens passa a buscar el shuttle bus de Frasier a les 07.20, així que també ens llevem aviat. Aquesta vegada visitarem la illa Frasier amb el tour «premium»,

ens mereixem més comoditats. Embarquem en un ferry que ens porta a un centenar de passatgers i uns 10-15 cotxes 4x4 a l”illa en uns 50 minuts.
La nostra sorpresa és arribar a Frasier i comprovar que el millor bus de tots és el que ens està esperant a nosaltres...per fi aquesta vegada és el nostre! El camió 4x4 d”unes 24 places espaioses, conduit per en Butch, té vidres tintats, una pantalla que mostra tot el que veu el conductor, sucs de taronja i galetes de xocolata...quin plaer comparat amb el lamentable i destartalat autobús d”en Josh de Darwin!Per situar-nos, l”illa Frasier és 100% de sorra de platja, només apta per vehicles 4x4 i conductors experimentats. Té uns 100km de llarg i 40 km d”ample, i té una flora i una fauna úniques al món, habitades per dingos, uns gossos salvatges típics d”Austràlia. L”illa conté una barreja de selva tropical, rius silenciosos, llacs d”aigua dolça, i dunes de sorra...en definitiva un lloc inèdit i paradisíac.
En Butch ens demostra des del primer moment que seria un digne pilot de camions del rallye París-Dakar...gas a fons pels camins de sorra enmig de la selva. A la primera parada tècnica en Butch ens mostra les particularitats de la selva de Frasier i comenta que seríem molt afortunats si avui podem veure un dingo...al cap de pocs minuts ja en veiem un...ell mateix ens el mostra molt sorprès, tot i que l”animal està a uns 50 metres. De fet, a les zones de pic-nic de l”illa hi ha una gàbia metàl.lica on s”ha de guardar el menjar per tal que els dingos no s”hi apropin.
Al cap d”un parell d”hores de conducció agressiva enmig de la sorra selvàtica apareixem de cop a la platja de Eugong Beach, una platja de longitud infinita que travessem a tota velocitat travessant trams d”un metre d”aigua i dunes de tot tipus, fins arribar al vaixell naufragat «Maheno». Baixem amb la tovallola i el banyador i en Butch ens adverteix que ni se”ns acudeixi banyar-nos a cap platja de Frasier ja que hi ha taurons i meduses...per unanimitat decidim tornar a deixar la tovallola al vehicle...a Austràlia només ens podem banyar a les banyeres dels hotels amb tranquil.litat...i encara.
El Maheno era un vaixell de luxe naufragat el 1935 i que ningú va voler treure d”allà...ara només queda l”estructura de ferralla, que es va desintegrant poc a poc...el vaixell ens impressiona molt.
Cap a les 13.00h anem a dinar al «resort» de l”illa on ens espera una taula rodona amb cambrers, cervesa i vi gratuït...mentre la reseta de tours mengen un entrepà a la sorra, com hem fet nosaltres fins ara durant tot el viatge...avui som VIPS!
A la tarda anem al llac McKenzie...el llac més gran de tota l”illa ja que n”hi ha varis. El llac és absolutament impressionant, amb aigües cristalines, amb sorra de platja, i rodejat de vegetació selvàtica...aqui sí ens podem banyar una horeta amb tota tranquil.litat...quin goig!
Acaba el tour amb un cafè i unes galetes utilitzant una gàbia anti-dingos i tornem a tot drap cap al ferry avançant alguns autobusos per la platja.
Un cop a Hervey Bay tenim la desagradable sorpresa que no podem lligar cap tour interessant d”snorkel ja que no hi ha corall a les immediacions...una llàstima. Demà ens prendrem amb més calma la ruta i anirem cap a Brisbane...tot i que avui hem vist a les notícies que ahir mateix va passar-hi un cicló...a veure què ens hi trobem!

Dia 16 Airlie Beach - Hervey Bay

Per guanyar temps en la planificació, hem decidit ajuntar dues jornades en una i conduir directament de Airlie Beach a Hervey Bay, 900 km per una carretera nacional, tot i que anem bastant bé a uns 110-120 km/h tota l”estona exceptuant vàries petites ciutats que anem travessant, algunes amb uns noms molt peculiars com ara Pindi Pindi, Kolijo, Kuttabul, Mandarana, Yaamba, Dululu, Gin Gin...La jornada transcorre entre un esmorzar a Mackay i un dinar a Rockhampton (ciutat popularment coneguda com «Rocky»).
Estem travessant Queensland, estat famós per les grans plantacions de canya de sucre, que anem veien pel camí. També ens fa gràcia veure per primer cop el cartell advertint presència de koalas, i continuem veient (això és la tònica de tot el viatge) varis cangurs morts a la carretera i algun porc senglar.  Encara no hem vist cap camell.
Durant tota aquesta zona ens anem trobant cartells advertint-nos de la perillositat de quedar-te adormit al volant...alguns cartells com «Rest or Die!», «Rest or R.I.P.»...i tota mena d”alusions a la mort a la carretera...senyals molt dures que ens fan estar alerta. També ens sorprèn el senyal de «Rest! Free Coffee», i una sortida al costat per fer un cafè gratuït en una caseta d”una àrea de descans...o un senyal dient «Nens: encara queden dues hores per Rocky».
Com anècdota alguns senyals de trànsit són un joc de trivial...primer trobes un senyal dient la pregunta «quina és la muntanya més alta de Queensland?» i al cap d”uns km trobes un senyal amb la resposta...mentrestant hi ha senyals recordant-te que juguis al joc perquè això et pot salvar la vida.
Al cap d”unes 13 hores en total, cap a les 20.00 del vespre, arribem a l”hostal on ens trobem amb la sorpresa de que està tancat...i un cartell dient que truquem a un número...i que hi ha un telèfon a disposició al pati del darrera, al qual es pot accedir lliurement pujant unes escales i esquivant varis obstacles i persones...primer creiem que estem salvats quan veiem un noi amb un uniforme negre i ens pregunta si som de l”hostal...falsa alarma...porta una pizza a les mans i també demana la nostra ajuda.
Finalment trobem el telèfon i una inquilina ens diu si ens pot ajudar...ara sí que estem salvats...o no! Ens n”adonem que té vàries ampolles buides al voltant, fa passos en fals i no vocalitza...per arrodonir-ho surt un altre inquilí cubano dient que aquesta dona treballa aqui...la situació és esperpèntica.
Decidim tallar les converses amb la dona, el cubano i el pizzero, i amb la inestimable col.laboració d”una altra inquilina molt més cabal, aconseguim un codi per les claus de l”habitació...entrem i ara sí, salvats!
Demà serà un gran dia, have a good night!

Dia 15: Illes Whitsundays

Comencem el dia intentant fer snorkel a Dingo Beach, a les 7 en punt som a la botiga de lloguer d”equipacions d”snorkel i ens expliquen que ho tenim complicat, lloguem l”equipació però tenim clar que a Dingo Beach no veurem corall, tot i això ens hi acostem. Al cap d”uns 40 minuts arribem a la platja totalment deserta, equipats amb banyador, tovallola i equip d”snorkel, quan ens trobem amb un cartell advertint que hi ha meduses d”octubre a març, i al costat una farmaciola amb vinagre per les possibles picadures.
Decidim fer algunes fotos de la platja, i observar com està ple de corall mort que arriba per les onades. Esmorzem a l”únic local que hi ha, el Dingo Pub, i quan comencem a queixalar els entrepans se”ns acosta un simpàtic lloro que vol arreplega alguna cosa...al principi fa gràcia però al cap de pocs segons s”hi afegeixen 5 lloros més, una gavina i un corb i es capgira la situació acabant com una escena de «Los Pájaros» mentre ens mira rient un matrimoni hippy d”uns 80 anys...(per cert, la dona porta una samarreta que diu «I”m a bitch»).

Cap a les 11.00 ens dirigim al port per agafar el vaixell que ens portarà a les famoses Illes Whitsundays. Disfrutem d”un viatge d”unes 2 hores d”anada parant en un parell d”illes a recollir gent...en decep lamentablement veure 4 gratacels a la illa Hamilton, una illa petita que també forma part del parc natural de la Gran Barrera del Corall...
Finalment desembarquem a la paradisíaca platja de Whitehaven, d”uns 7 km de sorra blanca i fina, i aigua color turquesa, realment estem en un marc incomparable.
Després d”un parell d”horetes de tranquil.litat (per fi podem gaudir de 2 hores de relax total en aquest viatge tan intens!) parant el sol, uns banys, una mica d”snorkel i contemplant algun peix de considerables dimensions (no ens hi acostem gaire per no posar en perill les nostres vides)...tornem a pujar al vaixell, no sense mil maniobres tècniques que posen en dubte la capacitat del patró o bé la seva sobrietat.

Dues hores de tornada acompanyades d”uns muffins gratuïts, i ens plantem de nou a Airlie Beach, on fem un sopar molt econòmic al mateix hostal i anem a dormir. Bona nit!