Dia 21 Sydney - Salt

Avui és el dia que podem dormir amb més tranquil.litat, així que a mesura que ens anem llevant ens trobem al menjador de l'hostal "degustant" el famós Vegemite per esmorzar. Dediquem tot el matí a fer una bona caminada pel Sydney Bridge, pont que creua tota la badia, i d'on obtenim unes grans fotos de l'òpera y l'skyline, aprofitem per comprar l'últim souvenir, i ens dirigim a l'aeroport amb molta antelació per tal de dinar plàcidament.
Un cop a la zona de facturació se'ns capgiren  tots els plans...el passaport d'un de nosaltres està lleugerament malmès per la pàgina de la foto i el responsable de seguretat diu "you have a problem", i que com a mínim ho han de comprovar dues persones més. Al cap d'una estona torna el supervisor i diu "in this moment...NO", i que durant mitja hora posarà un extintor al cim a veure si queda prou planxat com per passar el control. Tot i això ens adverteix que a Londres segurament no passaria els controls de seguretat. Durant aquesta tensa i llarga mitja hora fem una trucada a l'ambaixada al número d'emergència de l'ambaixada espanyola i ens surt un "contestador automàtic d'emergència"...pengem, tots pensem que quan siguem independents almenys tindrem el nostre propi contestador automàtic d'emergència...en català.
Al final torna a venir el primer responsable amb el passaport i diu que OK, està prou planxat, i fins en fa alguna brometa...tela.
Pensem que el vol de tornada serà llarg quan a un de nosaltres li cau "la gota malaya"...un goteig constant provinent de la condensació de l'aire condicionat...l'hostessa ens assegura que aquest degoteig cessarà en breu...així és.
20 hores més tard arribem a Londres, on la nostra companya de fila comença a sagnar pel nas degut a la pressió...som a Heathrow a les 6.00 del matí, així que fem una deliciosa pinta de Guinness i ara sí pugem al darrer avió sense cap tipus de problema...salvats. A més, aquest darrer avió està mig buit i la majoria de nosaltres podem estirar-nos utilitzant tres seients.
Un cop a Barcelona, ens espera un xofer que ens portarà a Salt tot esquivant una mega-retenció a la ronda de Dalt.

Ens ha agradat:
- Visitar l'Uluru i el parc Kata-Tjuta.
- Que un de nosaltres es comprés un Dijeridoo.
- Les bones vistes de les platges.
- El barramundi, el cangur i el cocodril a la brasa.
- La fauna extremadament diferent i única d'Austràlia.
- La integració de la dona al món de la construcció.
- Trobar pocs turistes, ni espanyols ni catalans...per fi un aïllament gairebé total.
- Totes les cerveses locals i l'excel.lent vi australià.
- Conduir per l'esquerra.

No ens ha agradat:
-La inexistència, mal funcionament i excessiu preu del WiFi i connexions a internet en tot Austràlia...lamentable.
- Demanar i pagar per avançat als restaurants i la beguda en una altra barra del mateix restaurant.
- La plaga de fast-foods a tot Austràlia.
- Els "schoolies" australians...una plaga.
- Els varis Llorets que hi ha a la costa de Queensland.
- Trobar excessius animals morts a les carreteres (cangurs, koales, senglars i vaques)
- L'extrema degradació i marginació dels aborígens australians.
- El Vegemite per esmorzar.
- La poca durada dels semàfors de peatons a Sydney...un segon.

Dia 20 Coffs Harbour - Sydney

Ens llevem una mica més tard del que pensàvem i un xic espessos degut a les conseqüències de la nit anterior, i ens dirigim de nou cap a Sidney. L'última jornada transcorre amb tranquil.litat, finalment hi ha una bona autopista de doble carril i cap a les 17.00 ja som a l'aeroport tornant el cotxe, on passa una revisió exhaustiva per part del noi d'Europcar. De moment sembla que tot és correcte i no tindrem cap sorpresa amb la factura final. Abans d'arribar a l'aeroport intentem passar pel famós pont de Sydney i quan ja estem totalment preparats amb les càmeres per tal de fer fotos a l'òpera, el port, i tota la badia...el GPS ens fa la mala jugada de fer-nos passar pel túnel, total que travessem gairebé tot Sydney per sota terra i no veiem res...demà ja caminarem per sobre el pont.
Ens tornem a allotjar al mateix hostal de Sydney on vam anar fa 20 dies...sembla que hagi passat una eternitat. Tenim temps d'apalancar-nos una estona a l'habitació, on el sisè home és un peruà de Lima que ha treballat a Perth i gran fanàtic del Barça.
Fem una birra al Scary Canary, on quedem amb la Rebeca, i li expliquem les nostres aventures i desventures pel territori australià, anem a sopar i acabem fent una cervesa en la que serà l'última nit del viatge.